Per a tancar el mes de la Història de la Dona, en el IIBB volíem dedicar-los un espai especial als nostres grups de recerca que estan liderats per dones o tenen dones en càrrecs de treball important per al grup.
Aquests grups són:
DANY I REGENERACIÓ EN ÒRGANS ABDOMINALS
Aquesta línia investiga els mecanismes moleculars responsables del mal i la regeneració en patologies associades a òrgans abdominals. El seu objectiu és trobar noves estratègies terapèutiques per a la seva prevenció o bé que potenciïn la regeneració del teixit danyat.
El lidera la Doctora Georgina Hotter Corripio, Investigadora Científica del IIBB-CSIC i compta amb la Tècnic superior Especialitzada Emma Folch Puy
DIANES MOLECULARS DEL CÀNCER
El laboratori dirigit per Pilar Navarro se centra en els mecanismes moleculars responsables de l'inici i progressió del càncer, amb especial èmfasi en el càncer de pàncrees. Aquest tumor, en particular el adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC), és la tercera causa de mort per càncer als països desenvolupats i és un dels tumors humans més agressius.
FISIOPATOLOGIA DE LA INFLAMACIÓ I REGENERACIÓ TISSULAR
La labor investigadora duta a terme pel grup d'Anna Serrano Mollar té com a objectiu l'estudi dels mecanismes relacionats amb la regulació de la inflamació i la regeneració dels teixits utilitzant diferents models de malalties pancreàtiques i pulmonars.
“Les dones sempre hem tingut dificultats a l'hora d'igualar les nostres condicions laborals amb els homes, però la situació ha millorat amb els anys malgrat que encara quedi molt a millorar” Anna Serrano
LÍPIDS I PATOLOGIA CARDIOVASCULAR
El grup de Lípids i patologia cardiovascular liderat per Vicenta Llorente Cortés, té com a objectiu l'Integrar estudis genòmics i funcionals in vivo per a validar el LRP1 com a nova diana terapèutica i potencial biomarcador per a malalties cardiometabólicas i Identificar i validar el RNAs circulant no codificant com a potencial biomarcador en malalties cardiovasculars.
NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR
El grup de Neurobiologia Cel·lular, liderat per Carme Sola Subirana, se centra en l'estudi de la neuroinflamación en el context de les malalties neurològiques (malaltia d'Alzheimer, malaltia de Parkinson, malaltia de Huntington, esclerosi múltiple i esclerosi lateral amiotròfica)
NEURODEGENERACIÓ I ENVELLIMENT
El grup de Neurodegeneración i envelliment, liderat per Coral Sanfeliu Pujol, planteja trobar noves estratègies terapèutiques per a combatre les alteracions subjacents a la pèrdua cognitiva que existeix en l'envelliment patològic. La recerca es dirigeix a activar o reforçar mecanismes neuroprotectors endògens, ja sigui en les pròpies neurones o en les cèl·lules glials astrocitarias.
En una entrevista amb la revista Tot MOLINS, Coral Sanfeliu parla de la invisibilitat de les dones en la ciència:
Hi ha poques dons científiques, o estan invisibilitzades?
Le dues coses. Cada vegada hi ha més dons en diferents camps de la ciència, però la proporció és molt baixa quan és tracta de càrrecs de responsabilitat. En els successius esglaons d’estudiant, investigadora, cap de grup i directora de departament o de centre de recerca va disminuint el percentatge femení. És el conegut sostre de vidre que ens trobem els donis en molts àmbits professionals. A més, quan és tracta de difondre troballes científiques tenen més visibilitat els directors dels equips, que en moltes àrees científiques són principalment homes.
Analía Brotolozzi, investigadora principal del grup de Neurofarmacología de Sistemes, nos parla del seu grup i la seva experiència en la seva carrera científica.
En què consisteix tu recerca?
La recerca de mi grup se centra en entendre el funcionament dels circuits cerebrals implicats en un dels trastorns mentals més severs com la hi depressió major. Posem un focus principal sobre la connectivitat entre escorça cingulada ventral i les neurones serotonérgicas del nucli del rafe. Tractem de caracteritzar les alteracions sinápticas que succeeixen i descobrir noves dianes d'acció terapèutiques. A més, la depressió s'uneixo dels símptomes no-motores més freqüents en la malaltia de Parkinson. El 40% dels pacients con EP tenen simptomatologia depressiva i alteracions cognitives. Utilitzant models animals de EP, nosaltres abordem ho estudio dels circuits monoaminérgicos diferents de la dopamina, implicats en els símptomes neuropsiquiátricos de la EP.
Quins obstacles t'has trobat com a dona científica?
Un dels principals obstacles en mi carrera científica va ser durant l'etapa de la maternitat que coincideix pràcticament con ho període final de l'etapa posat-doctoral. S'un període molt exigent per a la dona perquè has de competir por l'estabilització i lideratge en el lloc de treball i els homes porten avantatges, en general el tenen més fàcil per a ascendir en els llocs jeràrquics. Tens la sensació que has de fer molts més mèrits per a poder aconseguir el lideratge. Crec que aquesta situació canviarà, però portarà temps.
NEUROFARMACOLOGÍA MOLECULAR
EL grup de Neurofarmacología Molecular compost per la Investigadora Principal Teresa Vilaró i la directora del nostre centre i investigadora científica Roser Cortés Colomé, estudia la interacció del receptor cannabinoide de tipus 1 (CBR1) amb la glucose regulated protein 78 (GRP78) com un possible mecanisme regulador de l'activitat neuroprotectora dels cannabinoides, el paper exercit pel AMPc, en el model murino d'esclerosi múltiple, encefalomielitis autoimmune experimental (EAE), la Identificació i validació de dianes terapèutiques i biomarcadores cerebrals de demència amb grànuls argirófilos i malaltia d'Alzheimer i els receptors 5-HT4 de serotonina com una possible diana terapèutica per a la malaltia d'Alzheimer.
PROTEÒMICA BIOLÒGICA I AMBIENTAL
El grup de Proteòmica Biologica i Ambiental es focalitza en la recerca i desenvolupament de mètodes i tecnologies que permetin caracteritzar marcadors biològics en teixits cel·lulars i fluids, especialment aquells que estan relacionats amb processos patològics. Una dels seus principals investigadores és Monsterrat Carrascal Pérez.
El grup de Recerca Cerebrovascular, liderat per Anna Planas té com a tema central la inflamació en la patologia cerebrovascular, així com les alteracions del sistema immune en la patologia isquèmica. En l'actualitat, diverses sublíneas dirigides per joves investigadors postdoctorals s'enfoquen cap a la neurogènesi, la senyalització, la regulació del factor inducible per la hipòxia, la mort cel·lular i la implicació del reticle endoplásmico en aquests processos. Aquest grup compta amb la Tècnic Superior Especialitzada Valérie Petegnief.
REGULACIÓ MITOCONDRIAL DE LA MORT CEL·LULAR
El grup de Regulació Mitocondrial de la Mort Cel·lular que compta amb la Investigadora científica Carmen García Ruiz, se centra en nombrosos temes d'estudi, entre els quals es troba la Regulació de l'estrès oxidatiu d'esfingolípids i mitocondris de la mort cel·lular, els Mecanismes responsables del transport del colesterol als mitocondris i el seu paper en la esteatohepatitis no alcohòlica (EHNA), el carcinoma hepatocel·lular i malalties neurodegeneratives i Recerca traslacional en esteatohepatitis no alcohòlica (EHNA): desenvolupament de NASH en un model de ratolí humanitzat per a identificar objectius potencials en NASH humà.
Una de les científiques Titulars d'aquest grup és Anna Moles que compta la seva experiència al llarg de la seva carrera científica:
“La meva recerca traslacional se centra en la identificació de noves dianes terapèutiques per al tractament de malalties hepàtiques i renals mitjançant l'estudi de les vies cel·lulars i moleculars involucrades en la remodelació de teixits durant la fibrosi i el càncer. La meva experiència personal amb el tema de la igualtat en el sector de la recerca a nivell acadèmic em demostra que encara existeix discriminació de la dona i falta de suport institucional sobretot durant la transició a d'investigadora postdoctoral a investigadora principal. Aquesta discriminació va directament lligada, en la majoria dels casos, a la falta de conciliació familiar i a la no inclusió dels períodes de baixa maternal en l'avaluacions de CV de convocatòries públiques i privades.” Anna Moles parla de la seva experiència com a investigadora.
SENYALITZACIÓ EN DANY CEL·LULAR I CÀNCER
El grup de Senyalització en Mal Cel·lular i Càncer, que té com a investigadors Anna Colell Riera i Montserrat Mari Garcia, centra la seva recerca en l'estudi dels mecanismes intracel·lulars i intercel·lulars que s'activen en resposta a mal, en particular en malalties hepàtiques i neurodegeneratives, així com en processos de carcinogénesis. L'objectiu final és que un major coneixement de la senyalització involucrada en diferents malalties ens permeti desenvolupar actuacions terapèutiques que millorin el tractament de la patologia humana.
