Un estudi encapçalat per investigadors de l'IDIBAPS mostra, en femelles de ratolí, que l’embaràs indueix una reorganització dels circuits dopaminèrgics relacionats amb la motivació i el desig que impulsen a menjar productes dolços i calòrics.
Marc Claret lidera, junt amb Roberta Haddad-Tóvolli, investigadora del seu grup, un estudi publicat recentment per la revista Nature Metabolism. Les conclusions de l’estudi, on també han participat Guadalupe Soria i Emma Muñoz-Moreno, de la plataforma de ressonància magnètica de l’IDIBAPS, Analía Bortolozzi y Lluis Miquel-Río, de l’IIBB-CSIC-IDIBAPS e investigadors del CIBERSALUD, i Emmanuel Valjent, de l’INSERM i la Universitat de Montepellier, podrien contribuir a millorar les guies clíniques nutricionals per a embarassades, a fi d’assegurar una adequada nutrició prenatal i prevenir l’aparició de malalties.
Qui més qui menys, tothom ha experimentat alguna vegada el desig sobtat i incontrolable de menjar un aliment determinat. Aquests impulsos, coneguts com a antulls, són molt comuns, sobretot durant l’embaràs. En aquesta etapa, l’organisme matern experimenta una sèrie de canvis fisiològics i de comportament per tal de crear un entorn favorable pel desenvolupament de l’embrió. No obstant això, el consum freqüent d’aliments saborosos i calòrics, derivat dels antulls, contribueix a l’augment de pes i a l’obesitat gestacionals, fet que pot comportar conseqüències negatives per a la salut del nadó.
Segons els resultats de la investigació, durant l’embaràs, el cervell de les femelles de ratolí experimenta canvis en les connexions funcionals dels circuits de recompensa, així com dels centres gustatius i sensoriomotors. A més, igual que les dones embarassades, les femelles de ratolí són més sensibles als dolços i desenvolupen conductes d’ingesta compulsiva d’aliments calòrics. “L’alteració d’aquestes estructures ens va dur a explorar la via mesolímbica, una de les rutes de transmissió de senyals de les neurones dopaminèrgiques. La dopamina és un neurotransmissor clau en els comportaments de motivació o desig”, comenta Claret.
Els investigadors varen observar que els nivells de dopamina, així com l’activitat del seu receptor D2R augmentaven al nucli accumbens, una regió cerebral implicada en el circuit de recompensa. “Aquesta troballa suggereix que l’embaràs indueix una reorganizació completa dels circuits neuronals mesolímbics, a través de les neurones D2R”, assenyala Haddad-Tóvolli. “Així mateix, aquestes cèl·lules neuronals, i la seva alteració, també serien les responsables de l’aparició dels antulls, ja que l’ansietat pel menjar, típica de l’embaràs, va desaparèixer després de bloquejar-ne l'activitat”.
Finalment, Claret, Haddad-Tóvolli i el seu equip varen demostrar que els antulls persistents tenen conseqüències per la descendència. En concret, n'afecten el metabolisme, així com el desenvolupament dels circuits neuronals que regulen la ingesta d’aliments, fet que comporta un augment del pes corporal, l’ansietat i els trastorns alimentaris. “Aquests resultats són sorprenents, ja que la majoria d’estudis se centren a analitzar com els hàbits permanents de la mare, com ara l’obesitat, la desnutrició o l’estrès crònic, afecten la salut del nadó. No obstant això, el nostre treball indica que per augmentar la vulnerabilitat psicològica i metabòlica de la descendència, n’hi ha prou amb conductes curtes, però recurrents com els antulls”, conclou Claret.
El projecte ha rebut finançament del Consell Europeu per la Recerca (ERC, beca H2020 nº 725004) otorgat a Marc Claret. Així mateix, Roberta Haddad-Tóvolli és beneficiària d’una beca del programa Marie Skłodowska-Curie Action (H2020-MSCAIF) NEUROPREG (Grant agreement No. 891247).
Article de referència:
Roberta Haddad-Tóvolli, Sara Ramírez, Emma Muñoz-Moreno, Maria Milà-Guasch, Lluis Miquel-Rio, Macarena Pozo, Iñigo Chivite, Jordi Altirriba, Arnaud Obri, Alicia GGómez-Valadés, Miriam Toledo, Elena Eyre, Analia Bortolozzi, Emmanuel Valjent, Guadalupe Soria, Marc Claret. Food craving-like episodes during pregnancy are mediated by accumbal dopaminergic circuits. Nature Metabolism. Doi: 10.1038/s42255-022-00557-1.
Noticia de referència:
