La revista Science publica dos articles científics (12) que contribueixen a explicar la tan variable resposta entre la població enfront de la malaltia causada pel SARS-CoV-2, coneguda com a COVID-19. Conjuntament aquests estudis han trobat que al voltant d'un 15% de pacients amb COVID-19 greu tenen una resposta antiviral defectuosa a causa d'alteracions de la immunitat innata mediada per la via d'Interferó (IFN) de tipus I. Aquests interferons són proteïnes que juguen un paper important en les fases molt inicials de la resposta immunitària. En un dels treballs s'ha descobert que un 10% de 987 pacients amb COVID-19 greu estudiats, presenten auto-anticossos (anticossos que ataquen al propi sistema immune del pacient) contra IFN, mentre que aquests anticossos no s'han trobat en 663 persones amb infecció lleu o bé asimptomàtics. La presència d'aquests anticossos bloqueja la resposta anti-viral dels pacients i els fa més vulnerables a la infecció. És notable que aquests anticossos són més freqüents en homes que en dones, i la troballa que en uns pocs pacients dels quals es disposava sang emmagatzemada prèvia a la pandèmia també es van trobar aquests anticossos, la qual cosa significa que hi ha persones que tenen un bloqueig en la resposta antiviral. En l'altre treball, s'ha trobat que un 3,5% de pacients greus joves i sense patologies prèvies tenien mutacions en gens de la via del IFN que condueixen a una resposta anti-viral ineficient.

Aquests resultats són els primers obtinguts per investigadors d'un consorci internacional (COVID Human Genetic Effort) codirigit per Jean Laurent Casanova de la Universitat Rockefeller de Nova York i investigador de l'Institut Mèdic Howard Hughes, i Helen Su de l'Institut d'Al·lèrgia i Malalties Infeccioses dels EUA. Centenars de centres de tot el món han col·laborat en aquests treballs, amb la participació destacada de grups d'investigadors i centres espanyols, entre ells els grups del Servei Canari de Salut, Hospital Vall d’Hebron IDIBELL, Mútua de Terrassa i IrsiCaixa. En el consorci també participen investigadors del CSIC del projecte Inmungen-CoV2 coordinat per Anna Planas del nostre Institut, el IIBB, en el qual col·laboren Jordi Pérez Tur de l'Institut de Biomedicina de València (IBV) del CSIC, Israel Fernández Cadenas de l'Hospital de Sant Pau, entre altres investigadors del CSIC i de l'Hospital Clínic i IDIBAPS.

“És possible que estudis genètics en curs puguin trobar altres variacions genètiques que expliquin la diferent susceptibilitat de les persones a la infecció per SARS-CoV2”, afegeix AM Planas.

Els resultats obtinguts permeten explicar almenys, un dels factors que provoquen la gran variabilitat que pot haver-hi en la gravetat dels símptomes presentats en la població, específicament en persones joves i sanes. També pot donar resposta a la diferència que es presenta entre homes i dones.

Aquestes noves troballes probablement tinguin una gran repercussió sobre l'enfocament i abordatge dels tractaments, acostant-se a una medicina personalitzada segons el fons genètic de cada pacient.

 

Articles:

1) Bastard P, Rosen LB, Zhang Q, et al. Auto-antibodies against type I IFNs in patients with life-threatening COVID-19 [published online ahead of print, 2020 Sep 24]. Science. 2020;eabd4585. doi:10.1126/science.abd4585

2) Zhang Q, Bastard P, Liu Z, et al. Inborn errors of type I IFN immunity in patients with life-threatening COVID-19 [published online ahead of print, 2020 Sep 24]. Science. 2020;eabd4570. doi:10.1126/science.abd4570