El paracetamol és un dels analgèsics més consumits al món. Encara que a dosis terapèutiques és relativament segur, el paracetamol indueix efectes hepatotòxics a dosis creixents i és una de les principals causes de fallada hepàtica fulminant. Els mecanismes implicats en la hepatotoxicitat del paracetamol no són del tot coneguts, si bé la disfunció mitocondrial juga un paper important en aquest procés.
Ara un estudi dut a terme pel grup d'investigació "Regulació mitocondrial de la mort cel·lular" publicat a Gastroenterology amb Sandra Torres com a primer signant i coordinat per Carmen Garcia Ruiz i Jose C Fernandez-Checa, ha identificat un nou actor en l'escena mitocondrial que juga un paper fonamental en l'hepatotoxicitat induïda ja sigui pel paracetamol per si sol o en combinació amb àcid valproic (VPA), un antiepilèptic. STARD1 és un transportador de colesterol a la mitocòndria i la seva acció determina una acumulació del colesterol a la membrana interna mitocondrial, el que desemboca en l’alteració de les seves propietats funcionals i en la limitació de la defensa antioxidant mitocondrial. La generació de ratolins amb deleció genètica de STARD1 específicament en els hepatòcits, ha permès establir la resistència d'aquests ratolins a la toxicitat per paracetamol amb o sense VPA. L'acció de STARD1 al mitocondri complementa i determina el paper de SAB i JNK, dues conegudes proteïnes mitocondrials que intervenen en l'estrès cel·lular, en l'hepatotoxicitat del paracetamol. La inducció de STARD1 per paracetamol / VPA te lloc mitjançant l'estrès en el reticle endoplasmàtic que es genera a partir del metabolisme del paracetamol en el fetge. La rellevància traslacional d'aquestes observacions es constata utilitzant un ratolí (FRGN) amb fetge humanitzat. Aquests estudis, doncs, demostren un paper clau de STARD1 a la hepatoxicitat per paracetamol, emergint com una nova diana terapèutica.
https://www.gastrojournal.org/article/S0016-5085(19)36716-2/pdf
