La revista Span J Psychiatry Ment Health, Elsevier, publica una revisió liderada per Analia Bortolozzi, científica de l'IIBB - CSIC i del CIBERSAM – ISCIII i investigadora principal del grup de Neurofarmacologia de Sistemes a l'IDIBAPS.
La serotonina (5-hidroxitriptamina, 5-HT) és una molècula evolutivament antiga. Encara que es va detectar per primera vegada en el tracte gastrointestinal dels conills el 1954, el seu descobriment posterior al cervell va atreure ràpidament l'atenció a causa del seu paper clau en el desenvolupament cerebral, la regulació de l'estat de son-vigília, la gana, l'estat d'ànim, així com el seu rol en nombrosos trastorns neuropsiquiàtrics com l'ansietat, depressió i impulsivitat, entre d'altres. En els humans, la major producció de serotonina es troba a l'intestí, on regula el desenvolupament i la neurogènesi del sistema nerviós entèric, la motilitat i la secreció intestinal, i té un paper clau en els processos inflamatoris i en la composició de la microbiota intestinal.
En els darrers anys, ha augmentat l'interès pel rol de la serotonina en els trastorns cerebrals i intestinals. Per exemple, la malaltia de Parkinson (EP) i la depressió concorren simultàniament amb disfuncions a l'intestí. En aquesta revisió, oferim una visió crítica del paper de la serotonina al tracte gastrointestinal en condicions fisiològiques i en trastorns com l'EP i la depressió. Focalitzem la nostra atenció en àrees importants de la investigació com 1) la senyalització serotonèrgica a l'intestí i el seu paper en el control dels nivells de la proteïna α-sinucleïna, 2) la composició de la microbiota i el metabolisme del triptòfan, i 3) les vies immunoinflamatòries. Així doncs, la senyalització serotonèrgica poden ser un nexe entre l'intestí, la microbiota, el sistema immunitari i el cervell.
A la feina també hi han participat científics de la universitat del País Basc (UPV) i del Consell Nacional d'Investigacions científiques i Tècniques (CONICET), Argentina.
