El passat 3 de novembre del 2022, el patronat de la Fundació La Marató de TV3 ha acordat concedir una ajuda a la Dra. Analia Bortolozzi, Científic Titular de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona – CSIC i investigadora CIBERSAM.

El projecte de recerca finançat porta per títol: “La depressió i el seu tractament: Paper dels miRNAs a l'escorça cingulada anterior, biomarcadors perifèrics, i la seva modulació utilitzant nanoeines com una teràpia antidepressiva innovadora

El trastorn depressiu és un problema de salut pública important, devastador en tots els àmbits de vida d'una persona i, sense tractaments antidepressius òptims. Afecta uns 300 milions de persones a tot el món, el doble de dones que no pas d'homes. Provoca un deteriorament de la qualitat de vida  major que qualsevol altra malaltia, amb importants costos socials i econòmics.

Actualment, els mecanismes moleculars i els circuits cerebrals subjacents al trastorn depressiu continuen sent poc coneguts. L'escorça cingulada anterior –ACC– és una regió cerebral clau en el control de les emocions, els estats d'ànim i la cognició, i la seva funció està alterada en el trastorn depressiu.

D'altra banda, els nostres gens emmagatzemen informació a les cèl·lules que ens fan únics. Són com les notes de les partitures. Aquesta partitura es pot tocar a un ritme determinat o només en fragments, segons convingui a les nostres cèl·lules i a cada teixit. L'epigenètica estudia les modificacions que experimenten els nostres gens al llarg de la vida i que poden alterar la manera d'“interpretar” la seva informació. Una forma de regular la funció dels gens és a través d'un mecanisme conegut com a ARN d'interferència, on els miRNAs són els mediadors d'aquesta

regulació. Els esdeveniments estressants a la infància, els traumes i altres factors de risc de la depressió produeixen canvis en els nivells de miRNAs, alguns de forma diferent entre homes i dones, i poden augmentar la probabilitat de patir depressió o fins i tot dificultar la resposta a determinats tractaments antidepressius.

En aquest projecte, en què participen també la Dra. Cristina Fornaguera i Puigvert, la Fundació Universitat Ramon Llull i el Dr. F Javier de Diego Adeliño, Fundació Institut de Recerca Hospital de Santa Creu i Sant Pau, pretenem abordar el paper dels miRNAs en la depressió per millorar la nostra comprensió de la fisiopatologia de la malaltia i el procés de recuperació. Això suposarà un gran avenç en el descobriment de biomarcadors perifèrics que ens permetin orientar la presa de decisions clíniques, escurçar els terminis i accelerar el desenvolupament de noves teràpies més personalitzades per al tractament de la depressió.