Un estudi recentment publicat a la revista Molecular Neurobiology mostra que és possible tractar la depressió de forma més ràpida i efectiva amb oligonucleòtids inhibitoris dirigits cap a les neurones monoaminèrgiques (serotonina i noradrenalina) que amb els fàrmacs convencionals. Aquests oligonucleòtids, molècules formades per una seqüència curta d'ARN, bloquegen la transcripció del canal de potassi TASK3 deixant un augment de la neurotransmissió monoaminèrgica al cervell.

L'estudi ha estat dirigit pel Dr. Francesc Artigas i la Dra. Analía Bortolozzi (IIBB-CSIC-IDIBAPS) i finançat per la Brain and Behavior Foundation (USA) a través del programa NARSAD Independent Investigator. A més, ha comptat amb la col·laboració del Dr. J Javier Meana i el seu equip d'investigació (Universitat del País Basc). Els primers signants de l'article són Maria Neus Fullana (investigadora predoctoral al IIBB-CSIC-IDIBAPS) i Dr. Albert Ferrés-Coy (IIBB-CSIC-IDIBAPS).

La depressió és la patologia psiquiàtrica amb més repercussió socioeconòmica i requereix de medicació i psicoteràpia per a ser tractada. L'European Brain Council estima el seu cost anual a Europa en més de 113.000 milions d'euros. Aquest elevat cost es deu a la gran incidència de la depressió, la llarga durada dels episodis depressius -amb una alta repercussió en costos laborals- i la baixa eficàcia dels fàrmacs actuals. Comprendre la base neurobiològica de la depressió i trobar noves dianes terapèutiques segueix sent un dels principals reptes per a la neuropsicofarmacologia moderna.

Els oligonucleòtids inhibitoris són molècules formades per seqüències curtes d'ADN o ARN que s'utilitzen en teràpia gènica com a estratègia per al silenciament o inhibició de gens. En l'estudi que publica la revista Molecular Neurobiology, s'ha fet servir un ARN d'interferència per inhibir la síntesi del canal de potassi TASK3 a l'interior de les neurones de serotonina i noradrenalina, identificat com una nova diana d'acció antidepressiva.

Els científics han avaluat en ratolins l'eficàcia del tractament intranasal amb aquesta molècula d'ARN interferent. "Els resultats mostren que amb només 1 setmana de tractament amb l’oligonucleòtid s'aconsegueix un efecte antidepressiu igual o superior a l'obtingut després de 4 setmanes de tractament amb fluoxetina", explica la Dra. Bortolozzi, investigadora del IIBB i autora principal de l'estudi.

Encara que la investigació amb aquest tractament està encara en fase preclínica els investigadors manifesten que "els resultats mostren com les noves estratègies terapèutiques podrien permetre superar les limitacions dels fàrmacs actuals".

 

Referència:

Selective Knockdown of TASK3 Potassium Channel in Monoamine Neurons: A New Therapeutic Approach for Depression. 

Fullana MN, Ferrés-Coy A, Ortega JE, Ruiz-Bronchal E, Paz V, Meana JJ, Artigas F, Bortolozzi A. Mol Neurobiol. 2018 Aug 7. doi: 10.1007/s12035-018-1288-1.