Hi ha evidències recents que indiquen que una menor eliminació de beta amiloide (Aβ) és la força impulsora que condueix a la seva acumulació tòxica en la malaltia d'Alzheimer d'aparició tardana (forma esporàdica). Se sap que els nivells i l'activitat de proteases degradants de Aβ són menors en cervells humans com a resultat de l'envelliment i es correlacionen inversament amb la patologia cerebral relacionada amb Aβ. No obstant això, i encara que s'han descrit alteracions oxidatives i una funció defectuosa en aquests enzims, els mecanismes exactes que condueixen a la seva disfunció encara no es coneixen completament.
L'estudi, publicat a REDOX BIOLOGY i realitzat pel grup d'investigació "Senyalització en el dany cel·lular i el càncer" amb Cristina de Dios com a primer autor, revela un nou mecanisme que connecta l'estrès oxidatiu mitocondrial induït pel colesterol amb una reducció en l'eliminació de Aβ i la progressió de la malaltia d'Alzheimer. Les dades mostren com un excés de colesterol, particularment en les mitocòndries cerebrals, a l'esgotar el contingut de glutatió mitocondrial (GSH), regula l'expressió i l'activitat de les principals proteases degradants de Aβ (enzim degradant d'insulina (IDE) i neprilisina (NEP)). A més, estratègies dirigides a preservar la defensa antioxidant mitocondrial en cèl·lules enriquides amb colesterol redueixen significativament les alteracions oxidatives d'IDE i NEP, protegeixen la seva funció i milloren l'activitat de degradació extracel·lular de Aβ, recolzant per tant el seu ús com a teràpia protectora contra l'acumulació de Aβ.
