En un estudi publicat recentment a REDOX BIOLOGY, amb la Sandra Torres i l’Estel Solsona-Vilarrasa com a primeres autores i dirigit per la Dra. Carmen Garcia-Ruiz, investigadors del grup “Regulació Mitocondrial de la Mort Cel·lular” han revelat un nou paper de la ceramidasa àcida (ACDase de les seves sigles en anglès) en models experimentals i en pacients amb NPC a través de la regulació de STARD1 i el seu impacte en la funció mitocondrial.
La malaltia lisosomal de NPC es caracteritza per una acumulació de colesterol i esfingolípids en els lisosomes de diversos teixits, principalment en el cervell i en el fetge, fet que provoca un deteriorament neurològic i disfunció hepàtica. Juntament a l’alteració lisosomal, Torres i Solsona-Vilarrasa i col·laboradors desvelen també una acumulació de colesterol a les mitocòndries dels teixits afectats dels ratolins Npc1-/- com a model de la malaltia i en fibroblasts de pacients amb NPC. Aquesta acumulació és deguda a una inducció de la proteïna STARD1, responsable del transport de colesterol a la membrana mitocondrial interna. La inducció de STARD1 s’acompanya d’una menor expressió de la ACDase tant en els models experimentals com en els fibroblasts dels pacients. La sobreexpressió de la ACDase en els fibroblasts reprimeix l’expressió de STARD1 i normalitza el nivell de colesterol mitocondrial, fet que incideix en la recuperació de la funció mitocondrial i l’atenuació de l’estrès oxidatiu. Aquests estudis, per tant, suggereixen que la repressió de STARD1 i la conseqüent disminució del colesterol mitocondrial són de rellevància en la fisiopatologia de NPC i identifiquen a la ACDase com a una nova diana terapèutica en la malaltia de NPC.
Article de referència:
